dilluns, 9 de juny del 2014

Posicionament de la Plataforma Cel Net davant els resultats de l’estudi "Saps què respires? Estudi d'avaluació real de la qualitat de l'aire a la vall de francolí"


          Ja fa més de 40 anys que el complex petroquímic es va establir al Camp de Tarragona. Des de llavors, els i les habitants de les poblacions properes hem conviscut per força amb una indústria més gran que els propis pobles. No es pot negar que el complex ha aportat una riquesa i creixement econòmic de la qual s’han beneficiat la majoria de les poblacions i a la qual ens hem acomodat sense masses reticències. Ha estat aquesta mateixa comoditat la que ens ha portat a acceptar amb tota naturalitat i sense cap tipus de perspectiva crítica el deteriorament del nostre paisatge, de les nostres condicions de vida i salut, la modificació de les nostres fonts de treball i la convivència diària amb la contaminació.
Durant molt de temps s’ha condemnat la zona a un “setge informatiu”. El silenci, la manipulació i l’evasió de responsabilitats han estat la resposta que s’ha donat des de les institucions públiques i les mateixes empreses davant les contínues agressions contaminants de la indústria cap a la població i el territori. La informació en relació als episodis de contaminació produïts per les empreses del complex petroquímic, i la seva posterior difusió, no han estat mai a l’abast de la població. El  seu tractament, interessat i opac, ha generat confusió i desprotecció als afectats. Aquest  constant i continuat  “setge informatiu" es fa palès en la manca de dades i rigor dels registres de control d’immissions de contaminants de la Generalitat com en les justificacions evasives que exposen les empreses del complex davant els repetitius episodis alarmants. Per això és necessari exigir la creació d’un “equip de control dels compostos contaminants” efectiu, objectiu i transparent que només pot ser extern a les empreses implicades.
Aquest estudi no va en contra de ningú, sinó a favor de tothom. Els resultats volen ser un punt de partida per tal que la ciutadania, les institucions públiques i les empreses privades es comprometin a col·laborar amb un únic objectiu comú: el de millorar les condicions de vida, salut i treball de les poblacions properes al complex petroquímic. Treballar per al present significa treballar per a les generacions futures i per la conservació del nostre territori. Celebrem que els ajuntaments del Morell, Constantí, Vilallonga del Camp i Perafort-Puigdelfí hagin fet, finalment, un pas per trencar la desinformació i l’opacitat davant la contaminació atmosfèrica produïda per la indústria petroquímica a les poblacions de la Vall del Francolí. De la mateixa manera, lamentem la no participació d’altres ajuntaments de poblacions especialment afectades.
L’estudi presentat va més enllà del mer anàlisi de la qualitat real de l’aire a la Vall del Francolí. Posa de manifest les mancances actuals que presenta el nostre país en quant a la protecció i control de les emissions contaminants i a les mesures de prevenció i protecció enfront dels seus efectes en la salut de la població i el medi. Denunciem que els interessos econòmics de les grans empreses passin per davant dels interessos de la població i de la construcció d’un entorn de sostenibilitat ecològica i social.
L’estudi s’ha contextualitzat en la qualitat de l’aire i les immissions atmosfèriques. Som conscients que la falta de control i informació resulta extrapolable a altres tipus de contaminació que afecten i condicionen el benestar de la població. Exigim, així, un control transparent, rigorós i real sobre tots els contaminants sòlids, líquids, lumínics i acústics als que estem sotmesos.
Les evidències reflectides en els resultats de l’estudi fan indispensable demanar un canvi normatiu i dels criteris d’avaluació de la qualitat de l’aire, que passa per incloure tots aquells compostos químics potencialment nocius per a la salut i el medi ambient, amb estàndards de qualitat reconeguts a nivell internacional. Així mateix, demanem que s’accepti, s’estudiï i s’assenyali públicament la relació causa efecte entre els diferents compostos contaminants i els seus efectes en la salut i el medi.
Igualment, ens és inevitable interpretar els resultats d’aquest estudi dins d’una realitat molt més àmplia. Actualment, pel que fa al medi ambient, estem vivint una nova època on conceptes com globalització, escalfament global, desertització, canvi climàtic o guerres de l’aigua ja no són paraules buides de sentit, sinó la realitat del dia a dia. En l’àmbit de la salut les malalties cròniques, els càncers, els problemes respiratoris, les al·lèrgies i les intoleràncies estan a l’ordre del dia. I pel que fa a l’economia, el vell discurs que contraposava el concepte d’ocupació amb els de salut i medi ambient, ja no serveix. Preocupar-se del medi ambient i de la salut no significa anar en contra del treball i l’economia. Ans el contrari, qui es fa càrrec dels costos mèdics dels danys produïts per aquest tipus de contaminats? Qui es fa càrrec dels danys morals i emocionals que aquestes malalties comporten als familiars dels afectats? Qui pagarà els costos del que implica l’escalfament global del planeta? I els costos derivats de la desertització del nostre país? Qui es farà càrrec de la cada cop més evident manca d’aigua?
Necessitem una nova forma d’entendre la productivitat i el benefici: cal començar a pensar en una economia del bé comú, i aquestes grans indústries tenen un paper més que rellevant en aquest nou futur. Ara, més que mai, es fa necessari retrobar la col·laboració entre institucions públiques, ciutadania i grans empreses per tal que tots els agents implicats puguin millorar la situació actual. Cal que retrobem una certa confiança mútua i, finalment, una nova forma de col·laboració per tal de millorar la situació.
 S’ha de tenir en compte que  som les mateixes persones que juguem el paper de treballadores de les empreses, les que també formem part de les poblacions que conviuen amb aquestes.
Per això hem de ser partícips i responsables de tot allò que ens afecta: ja no són temps de girar la vista cap a una altra banda, la situació actual no ens ho permet. Cal que les institucions públiques recordin que el centre del sistema que volem són la vida i les persones i que, per tant, el seu deure és vetllar pels interessos de la població. La indústria i les grans empreses multinacionals no poden viure d’esquena a la societat i al medi ambient.
En un moment en què grans empreses de diversos sectors industrials ja estan promovent mesures de desenvolupament per a la sostenibilitat, demanem a les empreses implicades que més enllà d’actuacions de responsabilitat social i mediambiental corporativa, accelerin els seus esforços per eliminar al màxim les emissions contaminants. Els projectes de R+D+I són fonamentals per canviar de paradigma cap una economia sostenible, així com simples mesures de millor gestió, com per exemple el què està passant aquests mateixos mesos coincidint amb l’estudi on s’estan registrant menors nivells d’immissions en determinats compostos. Aquesta reconversió s’anticipa obligada per garantir el manteniment en un futur mitjà dels llocs de treball tan anhelats per tothom.
Tot i així, aquesta reducció dels episodis de pudors no pot negar l’evident existència d’importants fugues que perjudiquen greument la nostra salut i el nostre entorn. És molt preocupant, doncs, escoltar frases com: “no està tan malament” o “no n’hi ha per tant”, quan en algunes poblacions la concentració mitjana de 24h de benzè ha arribat a 1 microgram/m3, essent el llindar òptim de 5 micrograms/m3, o el d’1,3 butadiè a 122 micrograms /m3, sent el límit de qualitat a 11μg/m3, és a dir, 10 vegades per sobre de l’establert.

Per tot això, des de la Plataforma Cel Net reclamem:
1.      Fer extensiu aquest estudi a altres poblacions properes al complex petroquímic.
2.      Reduir immediatament de les emissions localitzades i difuses dels compostos químics detectats en aquest estudi que sobrepassen els estàndards de qualitat de l’aire així com la incorporació i el control dels que encara no figuren en la Xarxa de Vigilància de Prevenció de la Contaminació (XVPC) de la Generalitat de Catalunya.
3.      Demanar la regulació d’ aquells contaminants que actualment no es contemplen en els programes d'avaluació de la contaminació i que a nivell internacional se'n coneixen límits de qualitat.
4.      La creació d’un equip de control, extern i transparent. Això implica una nova forma de control:
a.      Que no es limiti només a controlar la contaminació atmosfèrica i aposti per controlar també la contaminació del sòl i de l’aigua, així com també la contaminació acústica i lumínica.
b.      Que aposti per la transparència i l’exhaustivitat dels resultats, amb exposició pública i continuada dels mateixos.
c.      Que es reubiquin les casetes de control de la Generalitat, seguint els criteris exposats en aquest estudi.
5.      Fer palesa la responsabilitat que té la Generalitat de Catalunya i altres òrgans de l’administració pública en el control i la regulació de la contaminació.
6.      Investigar sobre els efectes de les emissions atmosfèriques en la salut de la població al Camp de Tarragona.
7.      Que el conjunt de les Empreses Químiques del Camp de Tarragona assumeixin la responsabilitat que els pertoca, agafant un paper d’implicació activa, positiu i constructiu en la protecció del medi ambient i la salut de la població. Situant-se, així, en una nova forma de producció del segle XXI, la denominada “economia verda”.
8.      Que els costos dels futurs controls i les anàlisis recaiguin sobre les mateixes empreses que desenvolupen la seva activitat en el territori i que, en definitiva, són els responsables de la contaminació.

Des de la Plataforma Cel Net hem apostat i seguirem recorrent el camí de lluita pacífica que ja fa anys vàrem iniciar des de les poblacions de la Vall del Francolí. Un camí de defensa del nostre territori i la nostra salut que aposta per construir una sostenibilitat social i local oposada al creixement del complex petroquímic i a la falta de control i regulació de les seves emissions contaminants. 

Plataforma Cel Net. Vall del Francolí, 6 de juny de 2014